Joan Capdevila Nogués: cineasta
© by Ignasi & Joan Barjau - 2014. Amb la col·laboració de Rosa Saz (Filmoteca de Catalunya) i Montse Bailac (TVC S.A.)
Joan Capdevila Nogués, fill primogènit de Joan Capdevila
Duran i d’Antònia Nogués Batlle, va néixer a Barcelona
el 30 d’octubre del 1921.
Als dos anys la família va anar a viure a Premià de Mar, on van néixer els seus quatre germans: Concepció, Antoni, Montserrat i Ramon (que va morir als dos mesos d’haver nascut).
En Joan es va considerar sempre de Premià de Mar. Allà va començar la seva educació, primer al parvulari, i després el seu primer ensenyament el va fer a l’Escola dels Germans de les Escoles Cristianes, coneguts popularment com “els hermanus”. El 1934 va començar el segon ensenyament al col·legi La Salle de Manlleu, en règim d’internat. Allà va fer amistat amb companys de Barcelona, una amistat que va durar tota la vida.
El 1936 va patir les conseqüències de la guerra civil. El seu pare va ser víctima de la revolució i va ser assassinat per les patrulles de control (incontrolades), amb la consegüent dispersió de la família. En Joan, truncats els estudis, va començar a treballar per ajudar al sosteniment de la família, ajudada també pels parents pròxims dels seus pares.
Dret —al centre— amb els seus germans i cosins. Teià (Maresme), pocs mesos abans de la guerra civil.
Joan Capdevila —el primer per l'esquerra— amb la seva família al Maresme, poc abans de la Guerra Civil.
La seva activitat de “cinema amateur” va començar amb una càmera Bolex-Paillard de 8 mm.
Una de les primeres pel·lícules que va fer va ser “La Vall Ferrera” (1955), feta en una excursió amb el seu germà Antoni i un amic de tots dos. Aquesta pel·lícula era una de les seves preferides, per ser de les primeres i per la seva qualitat reconeguda.
Més endavant va treballar amb càmeres de 16 mm, produint documentals de tota mena, dels que podem destacar les filmacions d’intervencions quirúrgiques, fruit dels contactes originats quan treballava a la Mútua Naviera. A més de les produccions mèdiques i les industrials també hem de destacar les de caire històric o artístic, com els concerts de l’Orfeó Català, l'estrena d' “El Pessebre” de Pau Casals a Sant Miquel de Cuixà, amb la direcció de l'autor , o la visita de Pau Casals a Sant Salvador del Vendrell.
I moltes altres filmacions a Montserrat, amb l’Escolania, o amb cerimònies religioses presidides per l’Abat Aureli M. Escarré, entre altres esdeveniments.
(text: Antoni Capdevila Nogués, 2013)
Gran part les seves produccions –més de 150– les va llegar a la Filmoteca de Catalunya. Entre aquestes pel·lícules, la majoria rodades en 16mm, cal destacar:
Balada del Delta de l'Ebre (1962)
(veure els llistats a la secció de filmografia)
Acabada la guerra, va aconseguir entrar a la Companyia Transmediterrànea, on havia treballat el seu pare. Va ser destinat a la Mútua Naviera, fet que el va posar en contacte amb l’ambient marítim, que a través del Museu Marítim de Barcelona va donar sortida a la seva vena artística. També amb la mateixa feina va iniciar una relació amb els metges que va perdurar sempre.
De la Companyia Transmediterrànea va passar a treballar a l’empresa “Gallina Blanca”, de Lluís Carulla, on va produir vàries pel·lícules documentals de les diverses activitats d’aquella empresa.
Pels amics que havia fet a Manlleu es va introduir en l’ambient excursionista, fent-se soci del Centre Excursionista de Catalunya, on es va iniciar en la pràctica de la fotografia i del cinema amateur. També va ser soci destacat de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, secció de Cinema.
Una altra afició d’aquell temps va ser el teatre d’aficionats, que va practicar en el Centre d’Acció Catòlica de Santa Maria del Mar, i va arribar a actuar amb en Joan Camprubí, conegut amb el nom artístic de Joan Capri.
També va ser un cantaire actiu de l’Orfeó Català durant molts anys.
Amb la primera Bolex Paillard de 16mm.
Grup de Santa Maria del Mar.
Ell és el quart per l'esquerra a la primera fila. A la seva esquerra hi ha Mn. Pere Tarrés (1905-1950).
Els primers anys
Cineasta amateur
Vida laboral i oci
Documents biogràfics
